Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Notícies / Manresa lidera en un any 23 grups de recerca i participa en una setantena d'equips en total

Manresa lidera en un any 23 grups de recerca i participa en una setantena d'equips en total

Les dades van ser exposades ahir a l’acte “Amb la recerca, fem ciutat!, organitzat per l’Ajuntament i diferents institucions per posar de manifest el potencial investigador de la ciutat. Un centenar de persones van assistir a les xerrades sobre recerca a càrrec d’investigadors manresans, enguany centrades en l’àmbit de la salut.
Manresa lidera en un any 23 grups de recerca i participa en una setantena d'equips en total

Un centenar de persones van participar ahir al vespre a l’acte central de la segona edició de la jornada “Amb la recerca, fem ciutat!”, organitzada per l’Ajuntament de Manresa i diferents institucions amb l’objectiu de posar de manifest el potencial investigador de la ciutat, en el marc de la Nit Europea de la Recerca. L’acte va tenir lloc al pati de l’antic escorxador.

Durant la jornada, es van donar alguns indicadors R+D+I de Manresa de l’any 2021, entre els quals destaca la participació d’institucions de la ciutat en 70 grups de recerca, 23 dels quals liderats des de Manresa. Les dades formen part del recull de l’Observatori de la Recerca de la Catalunya Central (ORCC), una iniciativa de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM).

Entre els indicadors d’aquest informe, també destaca l’augment dels darrers anys dels recursos humans i econòmics de Manresa dedicats a activitats R+D+I. En aquest sentit, el personal investigador ha passat de 194 persones al 2017 a 316 el 2021, amb un 57% de dones investigadores. A més, les publicacions científiques també han augmentat, fins a un total de 251 durant el 2021, moltes de les quals amb col·laboració internacional.

Durant l’acte, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, va agrair la feina de totes les institucions implicades en l’acte. “És important que donem continuïtat a un acte com aquest, que uneix administracions, institucions i empreses, un fet que és vital per promoure la transferència de coneixement i, per tant, per continuar creixent i fent avançar el territori”, va afirmar.

“Ja tenim projectes engrescadors en marxa, projectes que ens uneixen en aquest camí comú, i que reforcen el paper de Manresa com a capital de la Catalunya Central”, va afegir l’alcalde. I va elogiar que, com a ciutat, “tenim un bon planter i una base sòlida en el camp universitari, de la recerca, de la innovació i de la tecnologia. Actes com aquest demostren que totes i tots estem disposats a remar junts per aconseguir els objectius”.

Per la seva banda, el regidor d’Ensenyament i Universitats, Josep Gili Prat, va fer un balanç positiu de les dades de recerca i investigació del 2021 a Manresa. “Les xifres ens mostren que Manresa té un ecosistema molt divers que impulsa activitats d’R+D+I de qualitat, des de la recerca bàsica a la innovació empresarial”. Aquests indicadors, va assenyalar, “posen en valor l’activitat científica i constaten el potencial de la recerca a la nostra ciutat”.

Gili va afegir que “la recerca ha experimentat un desenvolupament i un salt qualitatiu molt important al llarg dels darrers anys a casa nostra, símptoma del compromís de les institucions de la ciutat amb la generació de coneixement i la seva transferència en benefici de les persones i el desenvolupament econòmic i social del territori”.

Presentació de sis projectes de recerca de l’àmbit de la salut

L’acte central va consistir en sis micro-xerrades de recerca impartides per investigadors i investigadores de les diferents institucions de la ciutat, enguany dedicades en l’àmbit de la salut. Els projectes presentats van ser els següents:

  • La salut dels joves: L’investigador d’UManresa Albert Espelt Hernàndez, va presentar “DESKcohort”, un projecte que fa seguiment de joves de 12 a 18 anys escolaritzats en centres educatius de la Catalunya Central per analitzar-ne el comportament o actituds rellevants que poden afectar aspectes socials de la seva vida, educació o salut.

  • Recerca aplicada i Innovació en desinfecció davant la Covid-19: Durant la pandèmia es van haver de buscar estratègies de desinfecció. Irene Jubany Güell, d’Eurecat, va explicar ahir com van posar en marxa el seu cos d’investigadors i tecnòlegs per a avaluar i desenvolupar tecnologies de desinfecció, gràcies a laboratoris creats específicament.

  • Impacte de la natació a nivell cardiovascular: Vanessa Martínez Garcia, Metgessa adjunta del servei de cardiologia d’Althaia, va presentar l’estudi sobre els efectes de la natació de resistència en les quatre cavitats cardíaques, tant els derivats de l'entrenament crònic com els de la participació en curses a mar obert. Alhora, l’estudi ha comparat els resultats obtinguts amb els observats en corredors i ciclistes.

  • Ajudant a transitar en el laberint de la demència: Programa el cuidador expert: La directora d’innovació a Sant Andreu Salut, Maria Bosch Gall, va parlar sobre cuidar les persones que tenen cura del seu familiar amb demència. Va explicar quins són els elements, experiències, sentiments i necessitats que emergeixen en determinades persones, que les capaciten per continuar lluitant i sortir-se’n d’un entorn hostil i, a la vegada, generar un creixement personal.

  • (In)visibilitat de la covid persistent: automaneig i gestió en atenció primària. La xerrada va ser impartida per la investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS a la Catalunya Central, Aïna Fuster Casanovas. L’objectiu del projecte, segons va explicar, és desenvolupar una App per pacients i una plataforma web per a professionals que permeti estratificar el risc de patir complicacions, millorar la qualitat de vida de les persones i donar suport en la presa de decisions als professionals.

  • Medicina i enginyeria. Present i futur d'una relació necessària: Es van presentar diversos casos reals de les relacions amb el servei de Rehabilitació i medicina física de la Xarxa Assistencial Universitària Manresa (Althaia) i el departament d’Enginyeria Mecànica de l’EPSEM-UPC, des de el punt de vista de l’enginyeria. La xerrada va anar a càrrec del professor d’UPC Manresa Esteban Peña Pitarch.

Bona acollida dels ‘laboratoris oberts’ i del ‘cafè amb la recerca’

Les activitats prèvies a les xerrades també van tenir un balanç positiu. D’una banda, en el marc de ‘Laboratoris oberts’, el públic va visitar el túnel de vent d’UPC Manresa i el centre d’innovació en simulació CISARC d’UManresa, un entorn de seguretat que permet als professionals entrenar i aprendre per millorar el treball en equip, la seguretat pròpia i de les persones que interaccionen amb ells.

D’altra banda, al ’Cafè amb la recerca. La investigació per la salut a mida’, dut a terme a la Biblioteca del Campus, va ser un espai de trobada per tal de compartir coneixement entre empreses, professionals i investigadors. Per últim, les empreses Control Live i Libèria Community van exposar dos dels seus productes, tot mostrant així la seva tecnologia d’aplicació al camp de la salut.

L’acte “Amb la recerca, fem ciutat!” va ser organtizat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, UManresa, UPC Manresa, Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM), Eurecat, Althaia, Sant Andreu Salut i ICS Catalunya Central, amb la col·laboració d’ACCIÓ.